Mirall dinàmic. Narcís,
el xop
tremola inquiet de desig
d’ésser, en el vespre, sol.
Perfil de sol, que s’esguarda
dintre el cristall corredor
de la riola, que desplega
indefinides visions.
Aixís el xop, a la tarda
-¿d’argent, d’or?-,
de música, de brillants,
d’espera, de presumpció…
Junt a la senda de l’aigua
-quin fer-se vell i ésser nou !-
tota la tarda s’estira
en un caient peresós :
el cristall corre i detalla
un motiu cada segon.
Se desdobla en un etern
mostrar de nova expressió :
cada ombra deixa el fum
inconsútil d’un record.
I en cada ombra que canvia
i passa feta remor,
s’esguarda i es troba bell
el xop…
