És el Santuari de la patrona de Lleida, la Verge Blanca. S'hi acullen diversos tresors únics al món com els 300 metres quadrats de pintures al fresc que reprodueixen, juntament amb uns vitralls, la vida de la Marededéu. La figura de la Verge Blanca, que té aquest nom pel color de la seva fusta de til·ler. |
|||
L'edifici històric que allotja la biblioteca va rebre una gran transformació que l'ha convertit en un espai de gran bellesa estètica, moderna i lluminosa. Contrasta amb l'exterior que encara manté el regust del passat amb l'interior amb espais amplis i oberts. |
|||
Els jardins per excel·lència de la ciutat. En aquest gran lloc s'hi celebren esdeveniments com concerts, actes centrals de festes majors i aplecs. Hi destaquen construccions modernistes i noucentistes. |
|||
Juntament amb altres carrers forma l'Eix Comercial, la zona peatonal més llarga d'Europa amb 2,2 km, 450 botigues i els edificis més emblemàtics de Lleida. Aquest va paral·lel al riu Segre. |
|||
L'ordre del temple va construir el complex a mitjans del segle XII, en aquest turó estratègic. Forma part de la ruta templària Domus Templi juntament amb Miravet, Monsó, Penyíscola i Tortosa. |
|||
L'antic Convent del Roser fou iniciat l'any 1960. És una important mostra barroca del pas del S.XVII al XVIII que destaca pel seu claustre i també per la font del Roser adossada a l'exterior de l'edifici. L'any 1707 les tropes de Felip V hi van calar foc i van executar una multitud de lleidatants que s'hi havien refugiat. |
|||
Actual seu de la Universitat de Lleida. Antigament era el Seminari de la ciutat. Destaquen els dos grans claustres interiors i els vitralls. |
|||
Igualment conegut com a IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs). Aquesta construcció goticoplateresca és del Segle XV – XVI. Del mig del pati en surt una escalinata de pedra que ens condueix a un galeria d'arcs ogivals. |
|||
Monument dedicat als defensors de la ciutat d'Iltirda (nom iber de Lleida) davant la invasió romana. Aquests capdills ibers van morir defensant el preuat i estratègic turó de Lleida, un punt força elevat dins la plana de Lleida i tocant a un riu. Durant molts anys la ciutat només va tenir un pont per entrar a la ciutat, la benvinguda la donava aquesta estàtua dels nostres herois. |
|||
Lleida, com no passa en altres llocs, té dues catedrals. La originària era la Seu Vella, però aquesta va ser usada durant segles com a fortalesa militar degut a al seua situació estratègica. Aquest fet propicià que se'n construís una pel poble, cosa que es feu amb preses i amb poc espai, per això aquesta catedral té poca perspectiva, cosa que la fa interessant. També és interessant la Marededéu que s'hi troba, la del Blau. |
|||
És un parc municipal i, alhora natural. Es troba tocant la ciutat de Lleida, envoltant el riu Segre just abans del seu pas per la ciutat. És un lloc d'una gran riquesa animal i vegetal, cosa que el fa també és un espai idoni per passejar tot escoltant, veient i olorant la natura. |
|||
Edifici d'arquitectura civil més important de Catalunya. La Paeria és l'edifici on s'allotja l'ajuntament. Cada racó d'aquest emblemàtic edifici ens mostra una de les etapes de la història de la ciutat de Lleida. En el soterrani destaquen la morra i els banys romans. La Paeria compta amb dues fascanes, la del riu Segre és d'estil Neoclàssic i la del carrer major, romànica. |
|||
La Panera és un equipament cultural que fou construït entre els segles XII i XIII. Era la llotja de contractació de la ciutat i el centre de tot tipus de transaccions: cereals, raïm,... Durant molt de temps fou caserna de la policia nacional, fins que la paeria la recuperar i la convertí en centre d'art. |
|||
Castell musulmà construït durant la dominació àrab. Està al costat de la Seu Vella i n'ocupa la part més elevada. Quan la Seu s'utilitzà com a edifici militar, la Suda corregué una pitjor sort, fou el seu polvorí, el lloc on es guardava la munició, les armes i la pólvora. Un accident va provocar que explotés causant danys irreparables. |
|||
Edifici modernista que s'ha utilitzat durant molt de temps com a mercat municipal. La bellesa la trobem tant en l'exterior de l'edifici com en la seua ubicació; al peu de la Seu Vella. |
|||
Edifici peculiar d'arquitectura civil de planta baixa i tres pisos en desnivell originat pels carrers. Organitzat per un pati central. En la fascana del carrer del Carme destaca el balcó del Serraller, obra singular de la forja lleidatana (1761) que fou traslladat d'una casa pairal. Hi destaquen a les escales interirors les pintures del pintor targarí Jaume Minguell i del seu fill Josep Minguell. També a la façana de la Rambla Ferran hi trobem els frescos de Josep Minguell (2007). |
|||
Capella de 1399. Al seu interior hi podem veure una escultura i un quadre de Sant Jaume. Les dues obres fan referència al fet que l'apòstol es va clavar una bardissa al peu i, al ser fosc, no podia treure-se-la fins que un àngel descendí del cel per fer-li llum amb un fanalet. D'aquesta manera Sant Jaume va poder continuar el seu camí. Aquest lloc forma part de la ruta del Camí de Sant Jaume. |
|||
Església d'estil romànic però amb ampliacions i acabaments gòtics. Al seu exterior destaca una escalinata d'accés a església de gran bellesa. El seu interior hi destaca tres naus de la mateixa altura amb tres absis. La central és romànica i les laterals gòtiques. |
|||
Església d'estil romànic. Actualment s'hi allotja part del fons del futur museu de Lleida. Destaquen algunes peces com un joc d'escacs de vidre de roca del segle XI i també uns relleus gòtics de la Marededéu de Grenyana. |
|||
La Seu Vella és el monument emblemàtic de la ciutat, un lloc que cap visitant pot deixar de visitar. Aquesta catedral es va començar a construir a 1203. És única pel seu claustre que és obert a la ciutat i el més gran d'Europa, la distribució de les parts, li donen també, una fesomia singular. |
|||
Per a més informació turística de Lleida, ciutat clica aquí. |
|||