ELS FRUITERS

La primera, la més coneguda, és pel seu paisatge compost pels arbres fruiters, essencialment pomeres, perers i, en menys quantitat, presseguers. Aquesta configuració agrària és relativament recent ja que no fou fins a mitjans dels 60 que els fruiters començaren a prendre importància. Fins aquest període els conreus predominants eren el blat, l'ordi, l'alfals i altres d'extensius.

Al voltant d'aquests camps els pagesos hi tenien alguns arbres fruiters pel propi consum. Tot i així, sempre els hi sobrava fruita que després venien al mercat de Lleida. Aquests veieren que guanyaven més diners amb els pocs arbres que tenien que amb els altres conreus que, en principi, estaven destinats a generar la riquesa. Fou per aquesta raó que, poc a poc, els pagesos reconvertiren les seves parcel·les fins a tenir una horta on ara el difícil es trobar-hi conreus extensius.

L'extensió dels camps de fruiters són de tamany reduït. Aquests estan situats al voltant de la torre. Per accedir a aquests camps i aquestes torres hi ha un entramat de camins que supera els 500 km, una quantitat que supera la xarxa de carreteres d'alguna comunitat autònoma.

Tantes torres, camps i camins poden fer que un pensi que l'Horta té moltes barrera , doncs passa el contrari. Es pot caminar per tota l'Horta sense trobar tanques ni altres obstacles.

LA TORRE

Una altra peculiaritat d'aquest espai fascinant són els habitatges. S'anomenen torres, tenen similituds amb els masos o masies, però l'estètica i alguns espais l'han fet peculiar. Cal pensar, en primer lloc que les torres estaven dissenyades per abastir d'aliments ben diferents als seus inquilins. És per això que hi havia diversos espais com el galliner, l'hort, les corralines, el jardí que els proporcionaven una diversitat culinària elevada. Moltes torres tenien al mateix lloc o ben a prop, una font o un pou que els donava l'aigua potable. La riquesa de l'Horta, en bona part recau a la quantitat d'aigua de què disposa tant amb els canals que la reguen des de temps immemorables fins a aigües subterrànies que generen múltiples fonts i permeten crear-hi pous.

Cal esmentar, també, els arbres que rodejaven la torre. Aquests semblen “estar inventats per a ser ideals”. Eren arbres com els noguers, els caquis, els ametllers, els codonyers, els nesprers, les figueres, les pruneres, els perers (flor d'hivern) que donen fruits a la tardor. Una època que, conjuntament amb l'hivern és sempre tradicionalment més dura per la climatologia i per l'obtenció d'aliments. Aquests fruits, doncs, arribaven a una època important i tenien, a més, l'avantatja que es conservaven molt temps. Per exemple, els secs ho feien de forma senzilla i altres com les prunes, se'n podia fer melmelada, que, amb la injecció de sucre que duu aquest producte, li allarga la comestibilitat. Els arbres també tenien una altra funció molt important. Per entendre-la com cal, s'ha de recordar que a Lleida hi ha unes temperatures més extremes que en qualsevol altre lloc de Catalunya. A l'hivern fa molt fred i a l'estiu molta calor. Doncs bé, tots els arbres esmentats són de fulla caduca, és a dir, els hi cau la fulla amb l'arribada del fred. Això feia que el sol d'hivern pogués entrar a les torres i, a la vegada, escalfar-les i dóna'ls-hi llum. A l'estiu, en canvi, l'ombra dels arbres suavitzava l'estada a l'era.

Reprenent els espais de la torre, també hi havia llocs destinats a la tasca diària, és a dir, a la pagesia. Per això les torres tenien magatzem i quadra. Al primer d'aquests espais s'hi guardaven les eines del camp i a l'altre la mula, somera, ase o, en cas de famílies més riques, el cavall. Pensem que la força de sang, els animals, eren fins l'arribada del tractor, els que feien diverses feines que després la maquinària va substituir.

                                                                                    



                                                                              AUTOSUFICIÈNCIA

                                                                                             Com ja s'ha comentat en l'apartat                                                                                              destinat a comentar la torre, les                                                                                              famílies pageses menjaven de forma                                                                                              variada amb el que produïen, però                                                                                              també amb els recursos que l'entorn                                                                                              els proporcionava. En la nostra                                                                                              partida, la de Grenyana, Hi havia un                                                                                              extens bosc de ribera on els                                                                                              pagesos anaven a buscar-hi bolets,                                                                                              caragols, caçaven ocells,... o al                                                                                              mateix riu pescaven peixos i crancs.                                                                                              També tallaven fusta dels arbres de                                                                                              les illetes de la mitjana i la                                                                                              transportaven amb la barca del                                                                                              Pescador.

PROBLEMÀTICA DE L'HORTA

  Els preus de la fruita dolça són el principal problema de l'Horta de Lleida.
   La seva fesomia depèn de que aquesta activitat econòmica sigui rentable i,
  malauradament cada dia ho és menys. De fet, alguna campanya com la del
   2005 ha estat nefasta, la pitjor que es recorda. Els diners que es van ingressar
  no cobrien ni els costos de producció. Un món global on vivim té avantatges però
  també inconvenients, i en el tema de la fruita, els negatius cada cop tenen més
   força. El preu de la fruita de Lleida és superior a la procedent de països externs
    a la Unió Europea perquè compleix totes les normatives de seguretat alimentària
  (traçabilitat, productes químics autoritzats, controls sanitaris...) i els treballadors
  cobren sous dignes. Aquesta realitat no és coneguda o valorada per un gran
  nombre de consumidors i això fa que els fruticultors passin moments difícils.
 Si vols fer país, si creus que tots mereixem sous dignes, si valores que el
  que menges segueixi uns patrons de seguretat... i, sobretot, si el gust és
  per a tu un element capdal, compra fruita de Lleida. Guanyes tu, guanyem
tots.

   L'Horta de Lleida no es pot entendre sense veure-hi el seu vincle amb la ciutat.
  Camp i capital compraven i venien aliments i altres productes. Veïns com són, les
  relacions són alguns cops bones i altres problemàtiques. Una d'aquestes és el del
   creixement de la ciutat. Aquesta, per fer-ho va retallant la seva superfície fins al
  punt que alguns barris de Lleida porten el nom de la Partida que han engolit.

  El creixement i la creació de polígons industrials també retallen l'Horta de Lleida.
 El desenvolupament industrial de la Lleida no només provoca que el sòl industrial
 és mengi l'Horta sinó que fa créixer la necessitat d'infrastructures de
  comunicacions com carreteres i trens que provoquen el mateix efecte. A més,
  les xarxes de comunicació molts cops han partit partides en dues parts, un
 fet que fa que alguns pagesos hagin de fer trajectes més llargs per
  treballar les petites parcel·les, augmentant així els costos de producció
i el temps de treball al camp