Cami de sant jaume

Nens i nenes amb fanalets de Sant Jaume.

Origen i llegenda

En parlar de l'origen cal distingir entre l'origen precristià i l'origen cristià. L' origen precristià d'aquest camí fa el recorregut d'Est a Oest fins arribar a Finisterre (on es creia que s'acabava la terra, com el mateix nom indica).

Aquest camí segueix: de dia, la ruta del sol – de llevant a ponent- de nit, la ruta dels estels –la via Làctia assenyala la direcció correcta, d'Est a Oest.

El Camí català

El Camí de Sant Jaume de Galícia correspon al camí català que se segueix per arribar a Santiago de Compostela, mentre que el Camino de Santiago correspon a l'anomenat camí francès, que ve des de territori gàl·lic.

Lleida és el punt on s'uneixen els camins catalans que venen des de Tarragona, des de Montserrat i des del Pirineu seguint el Segre. Logronyo és el punt on es troben el camí català i el camí francès.

Imatge de pedra de l’apòstol Jaume a Lleida que hi ha al peu del Romeu del carrer major de Lleida.

El símbol de la Petxina

Era la petjada de l'oca (que
representava l'esperit humà)
encara trobem restes de la
influència d'aquest s ímbol
precristià en el Crucifijo de
l'església del Puente de la Reina, on la imatge s'aguanta damunt d'una pota d'oca.

Aquest símbol
es transforma en l'època cristiana en una petxina: la
petxina dels peregrins (la peregrina) guardant així una certa semblança
amb el símbol originari

Partitura amb la tradicional cançó dels fanalets de Sant Jaume i una petxina del Camí de Sant Jaume.

Imatge de pedra de l'apòstol amb l'àngel que l'il•lumina per treure's la punxa del peu.

Tradició popular a Lleida

Segons la llegenda l'Apòstol Sant Jaume anava peregrinant i, en arribar a Lleida va xafar una bardissa i se li va clavar una punxa al peu que l'impedia de caminar. Amb la foscor no se la podia treure i, els àngels en sentir les seves queixes van baixar del cel amb fanalets de llum per il·luminar-lo.

Així va poder continuar el seu pelegrinatge. Aquesta llegenda s'ha anat transmeten de generació en generació i fins avui els nens de la ciutat de Lleida recorden aquell fet i surten en processó cada 24 de juliol a la tarda, acompanyant la imatge de Sant Jaume i portant fanalets mentre canten la cançó:

3 imatges, a la primera uns nens van en carreta cap a la processó de Sant Jaume, a la segona imatge es veu la típica fletxa groga que indica el camí al pelegrins amb la Seu Vella de fons i l'última es veuen diverses persones sostenint fanalets de Sant Jaume.

"Sant Jaume de regalícia , Sant Jaume de regaló
A les nenes xocolata i als nens un bon cop de bastó"

Que és una adaptació de la versió més antiga:

Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d'Aragó
Per portar als fills de Lleida, la fe de nostre Senyor"

Noia en primer pla i altres persones amb fanalets de Sant Jaume.

Es curiós d'observar que encara avui els fanalets més característics que surten a la processó del dia 24 de juliol a la nit a Lleida són els que representen el sol i la lluna.



			Origen i llegenda En parlar de l'origen cal distingir entre l'origen precristià i l'origen cristià. L' origen precristià d'aquest camí fa el recorregut d'Est a Oest fins arribar a Finisterre (on es creia que s'acabava la terra, com el mateix nom indica). Aquest camí segueix: de dia, la ruta del sol – de llevant a ponent- de nit, la ruta dels estels –la via Làctia assenyala la direcció correcta, d'Est a Oest.
El Camí català El Camí de Sant Jaume de Galícia correspon al camí català que se segueix per arribar a Santiago de Compostela, mentre que el Camino de Santiago correspon a l'anomenat camí francès, que ve des de territori gàl·lic. Lleida és el punt on s'uneixen els camins catalans que venen des de Tarragona, des de Montserrat i des del Pirineu seguint el Segre. Logronyo és el punt on es troben el camí català i el camí francès.

			El símbol de la Petxina Era la petjada de l'oca (que representava l'esperit humà) encara trobem restes de la influència d'aquest s ímbol precristià en el Crucifijo de l'església del Puente de la Reina, on la imatge s'aguanta damunt d'una pota d'oca. Aquest símbol es transforma en l'època cristiana en una petxina: la petxina dels peregrins (la peregrina) guardant així una certa semblança amb el símbol originari


		Tradició popular a Lleida Segons la llegenda l'Apòstol Sant Jaume anava peregrinant i, en arribar a Lleida va xafar una bardissa i se li va clavar una punxa al peu que l'impedia de caminar. Amb la foscor no se la podia treure i, els àngels en sentir les seves queixes van baixar del cel amb fanalets de llum per il·luminar-lo. Així va poder continuar el seu pelegrinatge. Aquesta llegenda s'ha anat transmeten de generació en generació i fins avui els nens de la ciutat de Lleida recorden aquell fet i surten en processó cada 24 de juliol a la tarda, acompanyant la imatge de Sant Jaume i portant fanalets mentre canten la cançó:


	"Sant Jaume de regalícia , Sant Jaume de regaló A les nenes xocolata i als nens un bon cop de bastó" Que és una adaptació de la versió més antiga: Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d'Aragó Per portar als fills de Lleida, la fe de nostre Senyor"			Es curiós d'observar que encara avui els fanalets més característics que surten a la processó del dia 24 de juliol a la nit a Lleida són els que representen el sol i la lluna.